El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes

Dimecres, 18 de setembre de 2019 a les 00:00

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, com a Monument Històric, el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes a Calldetenes.

El monestir és propietat de l’Associació i Patronat de Sant Tomàs amb qui l’Ajuntament hi manté un contracte per a donar a conèixer aquest patrimoni i obrir-lo a visites en un futur. Declarat Bé Cultural d’Interès Local des de 1986, forma part del terme municipal de Calldetenes, i hi passa la Ruta del Romànic, que es pot transitar a peu. Els orígens de l’edifici es remunten al 1095, com a petita església romànica. L’arribada dels franciscans, el 1560, va significar la construcció del convent i el claustre, restaurats i conservats avui per a continuar donant-li vida.

El claustre, de dos pisos i d’estil renaixentista i gòtic tardà, és un dels pocs que es conserven a Catalunya. L’antic monestir, fundat per la família Riudeperes a finals del segle XI, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Al segle XVI es van restaurar els edificis del convent i el claustre va ser reconstruït completament i va substituir l’anterior, d’estil romànic.

Història
Canònica augustiniana i més tard convent franciscà del municipi de Calldetenes i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol. Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó. Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats. Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en ruïnes el monestir i el claustre.

El 1560 fou secularitzada i l’adquirí el bisbe de Barcelona, Jaume Caçador, que reedificà el claustre i l’antic monestir i hi fundà un convent franciscà que fou destinat a col·legi dels framenors franciscans de la província de Catalunya (1560-1821). Entre el 1860 i el 1870 fou un seminari de missioners franciscans del Perú.

El 1901 s’hi establiren els pares camils, que hi tingueren el seu seminari, fins que el 1971 passà a ser un centre d’educació especial de la comarca d’Osona. En resta l’església del segle XI, un bonic claustre renaixentista i altres dependències cobertes amb nerviacions gòtiques, obra dels Caçador.

Darrera actualització: 18.09.2019 | 14:54