Informació sobre la vespa asiàtica

Cicle biològic

Normalment els nius es detecten a la tardor, quan els arbres perden la fulla i es fan visibles, però hi són des de la primavera/estiu. Aquests nius són com una gran bola de paper i poden arribar a fer més de 60cm de diàmetre. Normalment els construeixen a les branques més altres d’arbres de ribera, però també es poden trobar en edificacions abandonades o fins i tot a terra. A diferència de les abelles, la colònia sempre s’extingeix a l’hivern, de manera que els nius deixen de ser funcionals quan comença el fred perquè les vespes obreres es moren. Les reines fecundades passen l’hivern de forma solitària, amagades en altres indrets. A la primavera les reines que hagin sobreviscut fundaran una nova colònia elles soles, construint petits nius, que s’anomenen embrionaris o primaris. En aquest niu, la reina cria les primeres vespes obreres, que més endavant construiran el niu secundari o definitiu, molt més gran i sovint a les capçades dels arbres de ribera. A la tardor, naixeran mascles que fecundaran noves reines, que seran les úniques que sobreviuran.

Problemes

El problema principal de la vespa asiàtica, a més de competir amb altres espècies de vespes autòctones, és que es tracta d’un depredador molt potent d’abella mel·lífera. Per això, els Agents Rurals en fan un seguiment i els apicultors estan molt preocupats pel manteniment de la seva activitat.

En principi, la vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones. Només hi pot haver perill de picada si ens apropem molt a un niu que estigui a poca alçada o si se senten agredides.

Protocol d’actuació

Cal ser prudent: encara que la vespa asiàtica no és una espècie agressiva, és millor mantenir-se a distància i no voler manipular els nius. La seva picada, com la d’altres himenòpters, a més de dolor pot suposar una reacció al·lèrgica.

Cal trucar per avisar a l’Ajuntament, que en gestionarà la seva inspecció i retirada amb els procediments tècnics adequats.